terra hon hauien estesos tapits. E la nuyt anant madona la regina e els senyors infants apellaren Ioan de Proxida e digueren li ço que degues dir, e ques adparellas ell per madona la regina e per los senyors infants, e que presentas les cartes quel senyor rey Darago trametia a tota la communitat de Sicilia en senyal, e axi mateix aquelles que en especial trametia a cascu dels llochs a richs homens.
E axi com tuyt foren ajustats, lleuas madona la regina e dix los: barons, micer Ioan de Proxida en lloch de nos parlara a vosaltres, e axi entenets queus dira e fets compte que nos vos ho deym personalment. E tantost tornas siure. Ab tant empero micer Ioan lleuas, e axi com era dels pus sauis homens del mon, dix los moltes bones paraules, e entre les altres dix los: barons, monsenyor lo rey Darago vos saluda molt, e tramet vos aquesta carta e tota la communitat de Sicilia: feyts la llegir en senyal, e com sera lesta, haurets entes ço queus tramet a dir; e yo puix en lloch de madona la regina e dels senyors infants dir vos he ço que a dir vos haja. E tantost dona la carta a micer Matheu de Termens qui la pres e posalas al cap, e puix ab gran reuerencia besa lo sagell e obrila en presencia de tuyt: e com lach uberta, llegi la en tal manera que tuyt la pogren be oyr. E la sustancia de la carta era aquesta: que ell los donaua la sua gracia els feya a saber, quels trametia la regina Costança, muller sua e dona natural dells; e quels manaua els deya, que la tenguessen per dona e per regina, e que la obeyssen en totes coses que manas. E encara quels trametia linfant en Iacme e linfant en Fraderich fills seus, e que ell los recomanaua els manaua, que apres de la regina e dell que guardassen e tinguessen linfant en Iacme per cap e per major e per senyor en lloch dell e de la regina mare sua; e perço com a la regina no era dat de star tots dies e totes hores en consell, que en lloch della determenassen e delliurassen consells e totes altres coses ab linfant en Iacme, e que menys dell no faessen neguna cosa, si donchs la regina e ell per ella nols en dauen poder, e que creguessen, que ells trobarien tanta de sauiesa en lo dit infant, que ells sen tindrien be per pagats.
E com la carta hagren lesta, lleuas micer Aleynep per tots e dix: senyora regina, vos siats la ben venguda, e beneyta sia la hora que vos entre nos arribas e els senyors infants! e beneyt sia
