del rey de França major, e monsenyer Carles son germa: e faeren gran festa a llur pare e al rey Carles atretal. E com lo rey de França e lo rey Carles hagren comptat al cardenal ço quel senyor rey Darago hach feyt, marauellas, e senyas mes de cent vegades: ha Deus dix ell, e tant gran peccat feu lo pare sanct e nos tuyt, com aquest senyor diguem de no de ajuda; que aquest es altre Alexandri qui es nat en lo mon.
Ara lexare a parlar del rey de França e del rey Carles e del cardenal, e tornare a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL XCII.
Com lo senyor rey Darago torna entrels seus per terra del rey de Castella; e la gran alegre que van pendre tots sos sotsmesos, e asenyaladament madona la regina e llurs infants.
Com lo senyor rey Darago hach pres comiat del senescal e dels altres, se mes el cami en aquell quen Domingo de la Figuera los mostra, e anarensen per lo rayquer de Nauarra, ço es saber tota ora per terra del rey de Castella, e menals per aquell cami hon sabia que deuia trobar los caualls: e axi com ho hauien feyt al entrar, tot axi ho feren al exir. Axi que vengren a la vila de Soria, e a Seron de Seron, e puix Moanquelo que es lo darrer lloch de Castella a la entrada de Arago. E de aqui vengren a Verdejo, e aquiconegren al senyor rey e faeren li gran festa e gran alegre, e pensaren be dell dos jorns. E tots aquelles de les encontrades saberen ho, e tot hom de cauall e de peu daquella encontrada atene a ell, per acompanyar, e axi be acompanyat vench a Calathayu; e si hanch en lloch fo feyta gran festa al senyor rey, lla la faeren.
E lo senyor rey trames sos correus de totes parts, e especialment mana al senyor infant e a tots los capdals de Cathalunya e Darago, e als cent cinquanta cauallers de la batalla, que fossen a Çaragoça al dehen jorn depuix les cartes hagren reebudes, que ell
