son llinatge ho era tostemps estat, perço lo feu senescal de tot Bordeles tantost, com sabe que la batalla se deuia fer.
E axi lo senescal, com hi venia missatge del rey Darago, tantost ho anaua a dir al rey de França: e ell mana li, que li escriuis, que pensas de venir, quel camp era aparellat, e quel rey Carles era aparellat. E lo senescal trametia li a dir tot lo contrari, que aytant com hauia chara la vida, que no hi vengues, e que Deus e tot lo mon lo tendria per escusat; e perço com lo rey Danglaterra veya, que nol podia assegurar, no hi era volgut venir: axi que per res nou assatjas. E axi lo rey de França usaua tots jorns daquestes missatgeries, a saber es que no hauia jorn que non hagues missatge: e axis pensaua quel senescal li escriuis, axi com ell li manaua; e que estaua en esperança que hi vendria.
E com tot fo continuat e ordonat, el jorn sacosta de la batalla. E lo senyor rey Darago apella en Bernat de Peretallada qui era fill del noble en Gilabert de Cruylles, e mes lo en una cambra ab en Domingo de la Figuera ensemps, e descobri li lo feyt, e mana li tenir segret lo feyt: e axi ho promes com en Domingo. E manals, que aquella nuyt fossen aparellats de partir de mija nuyt auant, e mana al caualleris, que hagues aparellats e ensellats ab les selles den Domingo de la Figuera los tres caualls, e que metes la primera sella de trossa.
E axi com ho mana axi fo aparellat, que nul hom non sabe res, sino ells tots tres e lo caualleris, que be sabia lo senyor rey, que nul hom non consentiria quen tant gran auentura se metes. E ell era de tant alt cor e tant lleyal, que per tot lo mon ell no romanguera, que al jorn que era empres ell no fos el camp. E axi perço no volch que hom negu ne sabes res, que son fill major linfant Nanfos qui era ab ell non sabe nenguna cosa.
Queus en faria moltes noues? que com mija nuyt hach tocat, ells se lleuaren, e lo caualleris hach aparellats los millors tres caualls que hi eren, e lo senyor rey puja en lo hu, e porta dauant la gramalla den Domingo de la Figuera, e una escona muntera en la ma, e dejus guarnit dunes bones espalleres e de un bon camisol, e puix desus un casot de lli tint vert qui ho cobria tot, e puix una gramalla fort auol e vella que vesti, e un capero, e la ceruellera ab un capell de lli el cap. E en Bernat de Peratallada fo axi mateix guarnit, e porta la troça, ço es una boneta que no
