CAPITOL LXXXIX.
Com lo senyor rey en Pere Darago ordona desser al jorn empres de la batalla a Bordeu menys de sabuda de negu; e lo marauellos e notable ardiment que hach feyt per saluar son sagrament.
E com lo senyor rey Darago sabe la volentat quel senescal li hauia, pensas que per res ell no falria aquell jorn que empres era, que ell no fos dins lo camp; mas aço tench segret, que hanch nul hom no volch priuadejar. E tantost ell se feu venir un honrrat mercader per nom en Domingo de la Figuera qui era natural de Çaragoça, e era bon hom e lleyal e saui e discret, e era mercader que tostemps usaua ab caualls en Gascunya e en Nauarra que treya de Castella els menaua per totes aquelles parts e en Bordeles [1] e en Tolsa. E era hom qui hauia gran poder, que a les vegades vint i trenta caualls treya justats de Castella els menaua per los dauant dits llochs. Axi que creats que ell sabia tots los camins quants nauia en cascuna daquelles prouincies, axi camins reals com camins apartats, e com de plans e de muntanyes, que no hauia senda en la terra qualque fos daquelles parts, ne en Arago, que en Cathalunya, que ell no sabes molt mills que aquells qui eren de la terra. E aço sabia ell per llonch us, e perço com a vegades hauia a anar descaminat, per los caualls que menaua per alcuns richs homens, que a vegades per guerres que hauien, que no sen planyissen. E com en Domingo de la Figuera fo ab lo rey, ell lo mes en una cambra e dix li: en Domingo, vos sabets, que sots nostre natural, e que tostemps a vos e als vostres hauem feyta honor; perque nos volem vos aemprar de cosa que, com sia acabada ab la volentat de Deus, nos vos farem tant de be, que per tostemps vos e els vostres ne serets benenants. E en Domingo qui oy aço lleuas e ana li besar lo peu, e dix: senyor, manats vos, que yo som aparellat de complir tot vostre manament. E sobre aço lo senyor rey pres un libreen que eren los sancts euangelis, e dix li que juras, que daço que dell li diria, no parlas
- ↑ Var. B. & V. Bordeu.
