E axi lo senyor rey Darago pensauas, quel rey Danglaterra fos a Bordeu. E perço ell segurament trametia lo noble en Gilabert de Cruylles a ell. E com lo noble en Gilabert de Cruylles pensa de trobar lo rey Danglaterra a Bordeu, no li troba, e vench dauant lo seu senescal qui era noble hom e de gran veritat, e dix li la missatgeria, axi com la degra dir al rey Danglaterra. E lo senescal dix: en Gilabert, senyor, mon senyor lo rey Danglaterra es veritat que ha assegurades aquestes batalles, e promes que ell que hich seria en persona; ara es veritat, que ha assegurades les batalles, e ha sabut per cert, quel rey de França ve a Bordeu, e amena be dotze milia cauallers armats. E lo rey Carles sera aci a Bordeu, lo dia quel rey de França vendra, axi que hauem sabut aço. E lo rey Danglaterra veu, que ell no poria tenir lo camp segur, e axi no hi vol esser, ans ha manat a mi, que yo trameta a dir al rey Darago, que aytant com ha chara la sua honor e la sua vida, que ell no venga a Bordeu; que ell sap per cert quel rey de França ve a Bordeu, per metre a mort lo rey Darago e tots aquells qui ab ell seran. Si que yon volia trametre vuy en aquest dia missatgers al senyor rey Darago; mas pus vos sots venguts, a vos ho dich, que ho trametats a dir, e que vos romangats e vejats ço que yous dich, si sera veritat, e que tots dies len certifiquets daço que hich veurets.
E lo noble en Gilabert, axi com a saui que ell era en moltes maneres, assaja lo senescal per saber, que tenia en ell: e tota hora trobalo de bon enteniment envers lo rey Darago; e hon pus lo menejaua, pus ferm lo trobaua. E axi com ell se fo be fermat a la lleyaltat del senescal e en la bona amor que li hauia, ell trames a dir al senyor rey Darago per molts correus qui anaren cascu a sa part tot ço quel senescal li hach dit. E los correus foren quatre, e tots quatre entraren dins dos jorns a Iaca, hon trobaren lo senyor rey Darago, que hi fo vengut en pochs jorns; que de dues jornades hauia feyta una. E nous pensets, que ell saturas per festa ne per alegre quen negu lloch li faessen.
E com lo senyor rey entes ço quen Gilabert li feya a saber de part del rey Danglaterra e del senescal, ell estech molt despagat, no per tant quels cauallers foren tots a jorn cert, lo qual ell los hach manat, que hanch dels C e L non falli negu. E cascu vench arreat e apparellat, axi com conuenia a tals, com cascuns
