tant solament lo senyor rey e dos escriuans qui faeren les cartes de llurs mans, als quals mana lo senyor rey en pena de la persoua, que fos segret, que nul hom non sabes, que fossen mas C. E daço feu lo rey gran sauiesa, que si fos sabut, que mes napellas, cascu estiguera en dupte, que fos ell aquell quel senyor rey volia que no entras al camp, e axi no saparellara tambe ne de tant bon cor, com feya quell se tengues per ferm, que fos la hu dels cent.
CAPITOL LXXXVII.
Com lo senyor rey en Pere trames lo noble en Gilabert de Cruylles al rey Danglaterra a Bordeu, per esser cert, si lo asseguraria lo camp, e com hach entes del senescal de Bordeu, que lo rey de França venia a Bordeu ab dotze milia homens darmes per metrel a mort.
E com lo senyor senyor rey hach trameses les cartes a totes parts, ell ordona missatgers molt honrrats que trames a Bordeu, ço es saber lo noble en Gilabert de Cruylles, que dixes al rey Danglaterra, si li asseguraria lo camp; que nol calgues tembre a Bordeu de negunes altres gents. E axi lo noble en Gilabert partis del senyor rey e anassen a Bordeu, e ab poques paraules quel senyor rey li comana hach assats. Que qui saui missatge enuia, poques paraules li cal dir: e lo noble en Gilabert era dels pus sauis cauallers de Cathalunya.
E es veritat, que com les batalles foren fermades entre lo senyor rey Darago e lo rey Carles, auengrense amdosos, que missatgers de cascu ensemps anaren al rey Nandoart Danglaterra qui era dels prohomens senyors del mon; en que cascu lo pregaua, que la batalla preses, e que hagues lo camp en la ciutat de Bordeu. E lo rey Danglaterra a grans pregaries de cascu reebe aguardar e assegurar lo camp a Bordeu. E axi ho trames fermament a cascu per llurs missatgers mateixos, e que ell en persona seria a Bordeu.
