trobarem XXII galees e dos lenys de Prohençals armades: e son la flor de tota Prohença, e encara tot largull dels Marseleses. E axi es mester, que cascu de nos hajam ardiment sobre ardiment e cor sobre cor; e quen façam de tal manera, que per tostemps abaxem largull dels Marseleses, que tostemps han menyspreats Cathalans mes que negunes altres gents: e axi mateix, que desta batalla vendra gran honor e gran profit al senyor rey Darago e a tota Cathalunya; que pus aquests hajam vençuts, la mar es nostra: e axi placiaus a cascuns, queus membra de be affer. E tantost respongueren tuyt al almirall: pensem de anar, que per cert tots son nostres! e aquest es lo jorn que nos tostemps hauem desijat, que ab ells nos poguessem combatre. E tuyt començaren de cridar: aur! aur!
CAPITOL LXXXIII.
Com lalmirall en Roger de Luria vench al port de Malta, e hach regonegut lestol dels Marselesos; e com se volch mostrar orgullos en aquesta primera batalla, la qual hach a vençre.
E tantost recullirense, e menarense una barca de VIII rems que trobaren a Xicle, perço que ab aquella descobrissen lo port segretament. E com foren recullits, meterense en mar ab loratge qui fo a la terra, e abans dora de matines ells foren dauant lo port, e tantost a la sorda sorgiren, e anaren los dos lenys armats per descobrir lo port, e dauant los lenys armats be una ballestada ana la barca. E los Prohençals tenien los dos lenys en guarda en cascuna de les puntes que son entrant el port. E la barca entra per mig del port en tal manera ab boga sorda, que vench dauant lo castell, e troba totes les galees que estauen ab palomeres llargues, e compta les totes, e troba que eren XXII galees e dos lenys que descobri que estauen axi mateix cascu en sa punta ab palomera llarga: e axi exis del port, e troba los dos lenys que estauen en roda en mig de la entrada del port, e tantost vengren al almirall e digueren li ço que hauien vist.
