per escala, e enuirona les tres galees, que per res no sen poguessen anar. E tantost ell en persona ab tres galees acostas a ells. E aquells qui les sentiren van se pendre a rems, que mes se fiauen els rems, que en Deus ne en les armes: e el almirall vals ferir. Queus dire? que com ells giraren, jas vaeren dauant altres galees: e tantost vencerense e foren presos, e axi hagren aquella llengua, que cercauen; que pogren dir, que hauien llengua certa den Roger de Luria.
E que com lo almirall los hach presos, e jorn se feu, ell volch saber tot llur feyt, e sabel, que hanch res no lin fo amagat. E tantost ell sen ana ab gran alegre a Macina, e amena les tres galees ab la popa primera e les senyeres tirant. E encontinent aquell dia mateix ell posa en terra tot ço que en les sues galees era, e tot nafrat e malalt que hi fos, e refresca de gent. E lendema ell parti de Macina ab les sues XXI galea e dos lenys, e feu la via de Malta. Queus en diria? que aquell dia sen ana tro a Çaragoça, e demana llengua de les galees dels Prohençals. E una barca que hi hauia venguda del Goy de Malta comptals, que dins en Malta eren. E tantost lalmirall parti de Çaragoça, e anassen entro al cap de Cabopasser aquell jorn, e aqui dona part a la nuyt. E com hach donat part a la nuyt, e fo prop del jorn, el costejant la terra anassen entro al cap de Resaltaran: e aquesta via feu ell, perço que, si les galees dels Prohençals eren partides de Malta, que tota hora nagues vista, jats se sia que ell sabia, que les tres galees que ell hauia preses deuien lla esperar. Mas gens per aço ell no volia, que per res li poguessen escapar.
E com fo a la font de Xicle, ell feu exir a la plaja tota la gent en terra, e de la horta de Xicle e del castell hagren gran refrescament. Axi que ell feu tot hom refrescar e endreçar, que cascu regonegues ses armes, e els ballesters les cordes de les ballestes, e de les nous, e tot ço quel feya ops. Axi que aquella vesprada hagren gran refrescament, e de carn e de pa e de vi e de fruytes - que de les gracioses terres de Sicilia es aquella Xicle - e lleuaren cascuns de la aygua qui es de les bones aygues e sanes del mon, e cascu fo ordonat e mes en cuns de batalla. E com tots hagren sopat e lleuada aygua, lalmirall preycals, e dix los moltes de bones paraules qui feyen al temps, e asenyaladament los dix: barons, abans que jorn sia, sere al port de Malta, hon
