CAPITOL LXXIX.
Com lo rey Carles reques lo rey de França e los dotze pars de ajuda e de consell en sos affers: lo qual differint dit rey França per raho del sagrament feyt entrell e lo senyor rey en Pere fo absolt per lo llegat de papa Marti de tot sagrament e promissio que hagues feyta.
E com lo rey de França e ell se vaeren, fo lo dol molt gran de la mort del compte de Lanço; e aquest dol dells e de tota la gent dura dos jorns. E laltre jorn lo rey Carles vench a parlament ab lo rey de França son nabot e ab tots los dotze pars de França. E com foren a consell, lo rey Carles se lleua e feu la clamor de la gran desonor e dels grans danys quel rey Darago li hauia feyts, e reques lo rey de França e els dotze Pars dajuda e de consell. E la ajuda era aquesta, quels pregaua que nol desemparassen a tant gran necessitat com aquella era, axi com aquells qui sabien, que ell era fill del rey de França, e que era una carn e una sanch ab ells, e que james la casa de França no desempara negu qui exit fos daquella casa: e axi quel senyor rey son nabot e tuyt lin eren tanguts. E lo consell que demanaua era aquest, quen ses necessitats tant grans de la batalla que ell hauia empresa, e lo jorn era tan prop que deuia esser a Bordeu, quel aconsellassen: e axi que de aquestes dues rahons los pregaua, ques pogues fer compte dells. E sobre aço calla ell.
E lleuas lo rey de França e dix: auoncle, be hauem entes ço queus es esdeuengut, e ara hauem entes ço quens hauets dit, e de quens requerits: don vos responem, que per moltes rahons vos som tenguts, queus ajudem eus aconsellem. Que en la vostra desonor hauem nos major part que persona qui el mon sia, e el dany que hauets pres axi mateix. E asenyaladament de nostre frare lo compte de Lanço que axi a tant vil mort hauem perdut. Mas com deu tanta de raho naguessem, no sabem quens façam; que nos som obligats al rey Darago cunyat nostre ab sagrament, de valer e ajudar li contra totes les persones del mon, e el axi
