Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/168

denals. E axi com ell ho reques, axi fo complit. E aço feu lo rey, perço com ell reebe la conquesta axi mateix en presencia dells, e tuyt prometeren li secors e ajuda. E com lo papa e lo seu collegi fo ajustat, lo rey Carles dix axi: pare sanct, vos e tot vostre consistori sabets, que yo he pres la conquesta de la terra del rey Manfre a honor de la sancta sgleya, axi com llauors vos recompte: e vos en aquella saho, e tot vostre collegi prometes a mi dajudar e de valer contra totes persones que la dita conquesta me volguessen embargar: e encara quem bastariets de moneda e de tot ço que a mi fos mester. E vos, pare sanct e tots aquests altres senyors qui aci son, sabets que yo he complit be tot ço queus promis, e non he guardat perill de ma persona, ne damich, ne de parent ne de vassall que yo haja. Ara es veritat, quel rey Darago e gran colpa vostra es vengut contra nos, ens ha tolta la illa de Sicilia e gran res de Calabria, e tolra tots dies, si Deus e vos consell no hi donats. E segurament, pare sanct, vos e aquests altres senyors per quatre rahons senyalades deuets nos hi donar consell. La primera raho es, perço quens en sots en conuinença. La segona, com lo rey Darago ço que ha feyt ha feyt a gran colpa vostra, per la cruel resposta que vos faes al noble en G. de Castellnou; perque ses mogut, axi com aquell qui en defalliment de la ajuda que vos li negas hach a cercar consell en sos affers: ço que no hagra feyt, si vos li haguessets ajudat daço queus demanaua, que era tant justa raho e tant bona; que nous dire de vos, que tots los reys de chrestians del mon hi hagren dajudar, com james no fo rey que tant alta cosa assajas, e ho mantench tant, quels millors cinch reys de chrestians qui el mon sien nou pogren hauer mantengut. E axi en gran colpa vostra ses mogut e vengut en Sicilia hon los Sicilians ab gran humiltat lo demanaren per senyor. E vos sabets, que ell nauia raho per sa muller e per sos fills, que nols deffallis. Pero si vos li haguessets atorgada la ajuda queus demanaua, cert som nos, que ell no desemparara ço que hauia be començat. E axi, pare sanct, vos sots occasio de nostre mal, lo qual munta molt a nos, que com nos haguessem perdut mas solament lo compte de Lanço nabot nostre, si fora tant gran perdua, que per res nos poria esmenar ço que menys de la sua mort hi hauem tants bons parents perduts, e vassalls de nostre nabot lo rey de França: e