ment entro al palau. E axi mateix dones e donzelles exien per les places besant la terra dauant la sua faz, e cridant benedictions e molt de be. E com aço fo feyt, lo senyor rey partis de Palerm, e anassen a Trapena. E sim demanats quina, gent lo seguia, seria infanitat de dir: que tantost com fo fora de Macina, anaua de cascu lloch tanta gent ab ell, que infanitat era, e en cascun lloch conuidauen lo, e feyen li sos ops e a aquells qui ab ell anauen, de qualque condicio fosse. Queus dire? que com fo a Trapena, axi mateix feu altre parlament, e hach hi mes gents que en negu dels altres parlaments no eren estades. E estant al parlament preycals, e els dix ço que los altres parlaments hauia dit: e axi mateix feniren lur parlament, axi com hauien feyt els altres llochs.
E aquell jorn mateix, mentre quel senyor rey estaua en la trebuna que preycaua, les quatre galees e un leny armat que lalmirall hi hach mes, vengren a Trapena: e de les galees foren capitans en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol en qui lo senyor rey se fiaua molt. E tantost com les galees foren vengudes, los prohomens de Trapena donaren los gran refrescament. E aquell dia lo senyor rey ab grans plors que hach en Trapena recullis en la bona ventura, e feu hi muntar tantsolament aquells que ell hauia ordonats, e no pus: e aquests eren pochs, perço que les galees anassen lleugeres. E axi lo senyor rey ab la gracia de Deus fos recullir, e mes se en mar. Deus per la sua merce lo port a saluament.
Ara lexarem a parlar del senyor rey, que yo mi sabre tornar, que ell sen va a la bona ventura, e la illa de Sicilia romas be ordonada e per mar e per terra, e tot aço que hauia en Calabria be ordonat e be establit, e parlarem del rey Carles.
CAPITOL LXXVII.
Com lo rey Carles fo ab lo papa, e li demana dauant tot lo seu collegi li faes secors contra lo senyor rey en Pere Darago ab vet e ab thresor de la sgleya e ab croada.
Com lo rey Carles fo ab lo papa, pregal que faes ajustar tot son consistori, que ell volia parlar ab ell e ab tots sos car-
