yo vos faz moltes gracies e merces, com vos a mi feyts tanta donor, queus plau que yo sia hu de aquells qui entraran ab vos en lo camp: e prench vos ho mes, senyor, que sim hauiets donat lo millor comptat que sia en vostra terra. Perque, senyor, lalmiraillat e la persona e ço que yo he, prenets al vostre plaer; que hanch nul temps no fuy tant alegre, com som daquesta gracia quem hauets feyta. E axi posa la verga del almiraillat, e mes la en la ma del senyor rey.
CAPITOL LXXVI.
Com lo senyor rey Darago dona lalmiraillat al noble en Roger de Luria, e ordona de anar a Bordeu a la batalla; e com pres comiat de tuyt, e passa en Cathalunya ab quatre galees de Cathalans.
E llauors lo senyor rey apella noble en Roger de Lluria que ell hauia nodrit, e feu lo agenollar dauant, e dix li: En Roger, dona Bella vostra mare ha be seruida la regina muller nostra, e vos hauets vos nodrit entro aci ab nos, e hauets nos be seruit: e axi dam vos ab la gracia de Deus la verga del almiraillat, axi que daqui auant siats almirall nostre de tota Cathalunya e del regne de Valencia e de Sicilia e de totes les terres que hauem, ne Deus nos dara e conquistar. E lo noble en Roger de Luria gitas en terra e besa los peus al senyor rey Darago, e puix les mans, e pres la verga en tal bona ventura, que placia a nostre senyor Deus, que tots los officials a qui lo senyor rey comanara sos officis los hi administren axi be, com lo dit noble feu. Que be pot hom dir, que hanch james vassall en negun offici no honrra mills son senyor, que ell feu: e aço li dura del jorn que ell pres la verga entro que passa desta vida.
E com lo dit noble en Roger de Luria hach presa la verga del almiraillat, vaerets alegres e jochs e dançes a Macina, e fer festa gran, que marauella seria de comptar. E com tot aço fo passat, lo senyor rey feu aplegar consell general a la sgleya de sancta Maria la Noua de Macina, e preyca tambe e tant honrrada-
