paria bo, quen pensas de fermar sota la virtud del sagrament que dauant hauia feyt en poder dels seus missatgers; e si li pleya, ell faria atre tal en poder dels seus. E sobre aço los missatgers vengren al senyor rey Darago, e digueren li tot ço quel rey Carles hach manat que diguessen.
E com lo senyor rey Darago hach entes tot ço quells hagren dit, axi com dauant hauets oyt, tench lo feyt per bo: e li parech quel rey Carles hauia be ellegit, axi de la quantitat com del rey Danglaterra, como de la ciutat de Bordeu. E no hi volch pus en res contrastar, ans ferma tot aço, axi com dauant es dit, saluant que si retench, que mes el sagrament, e volch quel rey Carles faes axi mateix, que sots la pena que entrells era, que negu no hi amenas mes cauallers ne major poder, saluant los cent cauallers quel camp deuien entrar. E al rey Carles plague, e axi ho jura eu ferma cascu dells e axi foren fermades les batalles damdos los reys, e la quantitat del nombre, e en poder de qui, e el lloch hon fer se deuia, e el temps que esser hi deuen.
Araus lexare estar aço, e parlare de la anomenada qui ana per tot lo pays daquestes batalles e puix per tot lo mon. Si que tot hom spera la vista, a quina fi vendria, e stech cascun en si, quen res nos volch asenyalar contra negu dels reys. E axi lo rey Carles trames a dir al rey en Pere Darago, que si ell ho volia, a ell plauria, que hagues treues ab ell entro les batalles fossen feytes. E lo senyor rey en Pere Darago trames li a dir: que ell, mentre viu fos, no volia hauer pau ni treua ab ell, ans li feya a saber, que ell li faria e li percasaria tot lo mal que pogues; que be era cert, que aytal se faria ell a ell. Ans degues saber, quen breu lauria ab ell en Calabria; e que, sis volia, que nol calia anar per combatre a Bordeu. E com lo rey Carles oy aquesta resposta, pensas que nol feya bon aturar aqui, per tres rahons. La primera, que hauia perduda la mar, que no hauria viandes; laltre, que sabia quel senyor rey en Pere Darago volia passar a ell, segons que hauia entes; laltre, que yria a fer sos affers, quel jorn que hauien empres fos a Bordeu. E perço ell partis de Regol e anassen en Napols, e de Napols a Roma al papa: e lexa son fill lo princep en son lloch.
Araus llexare ell estar qui es ab lo papa, e tornare a parlar del senyor rey Darago.
