som aparellat que ho faça. E digueren los missatgers, bens par, que compliment hi haja. E tantost ab los missatgers del senyor rey Darago tornarensen a Regol al rey Carles, e digueren li tot ço que si era feyt, ne quel senyor rey Darago hauia dit. E tantost lo rey Carles feu tot ço quel rey Darago hauia feyt dels gatjes, axi com dels sagraments. E los missatgers del rey Darago portarensen los gatjes, e com aço fo feyt e fermat, en guisa que nos poch per res tornar anrera. Perque lo rey Carles fo alegre, e dech ho esser; que tantost hach gitat lo cor daquells qui contra ell se volien reuelar, axi que tot son pensament li vench feyt: e perço diu hom, e axi es veritat, que hanch lo senyor rey Darago no fo enganat en feyt de neguna guerra sino en aquesta. E aço li esdeuench per dues rahons. La primera, que hauia afer ab lo rey antich e molt saui de tots feyts, com vull que sapiats que la llonga pratica val molt a tots los feyts del mon. E lo rey Carles hauia llongament continuat en guerres, e era vell e madur en tots sos feyts. E lo senyor rey Darago segurament era axi be bastat de totes bondats e de tots bens, com ell era; mas es ver, que era joue, e la sanch li bollia, que no lauia tan escabrentada, com lo rey Carles. Perque no pensa en lo temps present. E creats, que tot saui princep e tota altra persona, de qualque condicio sia, deu fermar son enteniment en lo temps passat e el present e en lesdeuenidor. E si ho fa ab que tota vegada requira Deus, el prech que sia de la sua part, no vendra a menys de son enteniment. E lo senyor rey Darago no guarda mas dos temps, ço es lo passat e lesdeuenidor, e lexa lo present. Que si en lo present li anas lo cor, bes gurdara, que no faera aquestes batalles; que be podia ell vaer, quel temps present era tal, quel rey Carles perdia tota la terra, e encara era en tal punt, que segurament quen aço vengra, quen poder sagra a metre del rey Darago sens colp e sens costada, que tota la terra estaua en reuelarsen.
Perque, senyors qui oyrets aquest libre, vajaus lo cor, que en vostres consells hajats richs homens e cauallers e ciutadans, e totes altres maneres de gents, e entre les altres antichs homens qui hajen vist e oyt e llongament pratigat en ço que llongament hauran acostumat: e segurament triaran de dos bens lo millor, e de dos mals lo millor. No dire pus en aquest feyt, que tots los
