Ara lexare a parlar del senyor rey e de les sues gents, e tornare a parlar del rey Carles.
CAPITOL LXXI.
Com lo rey Carles sabe la mort del compte de Lanço, e la gran dolor que hach presa de sa mort; e com pensa de aparellarse pera pendre venjança del senyor rey en Pere.
E com lo rey Carles hach sabut, quel compte de Lanço e tots los capdals qui ab ell eren, e cauallers e altres gents eren tots morts, hach tan gran dolor, que nul hom no la poria scriure; e majorment com sabe, que gent de peu ho hagren feyt. E pensa en si mateix, que poria fer; e mana a totes ses gents, que stiguessen aparellats, que per cert, si lo rey Darago passaua de lla, que ell venjaria aquella mort. E axi mostras mol confortat dauant ses gents. Mas empero alre hauia en son cor; mas hom podia dell dir, que era lo pus saui princep de feyt darmes que el mon fos. E deuia ho esser per moltes rahons. La primera, que era de la pus alta sanch del mon. Daltra part, que hauia tostemps viscut en feyt darmes, que ell ab son frare era stat lo rey Lluys de França al passatge de Damiata e al passatge de Tunis, e puix en les batalles que ell feu, e vence en moltes guerres de Toscana e de Lombardia e en moltes parts. E negu nos pens, que solament senyor haja mester, que sia bo darmes; ans ha mester seny e bondat e sauiesa, e que sapia triar en les guerres son auantatge. Que ja sabets, que lauangeli diu, que no viu hom solament de pa, perque negu senyor nos pot comptar per acabat, solament perques diga, que sia bo darmes, ans vol moltes daltres coses hauer. Perque lo rey Carles pot hom dir que era bo darmes, e no tant solament darmes, ans ho era de tot feyt: e dara ho aconexer a tot lo mon el consell que ell pendra en aquest pas tant estret en ques vae, que cosa fara e tractara que li deu a major valor e bondat esser reputada, que si hagues vençuda altra batalla aytal com aquella del rey Manfre e del rey Corali.
