que nous pensets, que haguessen sols les XLV galees, ne els lenys, ne les barques qui eren ab ells, ans trobaren a Nicotena entre lenys de bandes e terides e barques qui eren carregades de viandes que portauen a la host del rey Carles, mes de CXXX veles, e tot sen ho menaren a Macina, e hi meteren tota la roba, e los mes [1] de Nicotena. Axi que ab loratge anaren aquella nuyt tant, que a lalba foren en boca de Far, dauant la torreta del far de Macina. E com jorn se fo feyt, e foren dins la torreta, la gent de Macina guardaren e vaeren tantes veles, e cridaren tuyt: ha Deus, pare senyor! ques aço? Veus lestol del rey Carles qui torna sobre nos, qui han preses les galees del senyor rey en Pere Darago.
Si quel senyor rey qui sera lleuat, qui tostemps se lleuaua en lalba e diuern e destiu, oy lo brogit, e dix: ques aco? quin crit es aquest qui es en la ciutat? Senyor, digueren ells, diuen quel estol torna del rey Carles ab molt major poder que hich era partit, e que han preses les nostres galees. E lo senyor rey demana un cauall, e munta tantost, que no foren X qui fossen ab lo senyor rey, com exi del palau; e per la marina ell anaua lla hon veya gran dol domens e de fembres e dinfants, e confortauals, e deyals: bona gent, no hajats paor, que les nostres galees son qui amenen pres tot lestol del rey Carles. E axi com caualcaua per la marina, sils ho deya. E les gents deyen: sanct senyor, placia a Deus que axi sia. Queus dire? que tota la gent li anaua darrera, homens e fembres e infants qui eren de Macina, e totes les hosts de Sicilia que hi eren. E com lo senyor rey fo a la Font del Or, e vae la marauella de tantes veles qui venien ab lo vent a la boyra, pensa en si mateix; e com hach pensat, dix entre si mateix: aquell senyor qui aci ma portat, per la merce sia sua, que nom desemparar mi, ne aquest poble mesqui.
E dementre que estaua en aquest pensament, un leny armat, tot empauonat darmes del senyor rey Darago, ab en Cortada que hi era venchsen lla hon vae lo senyor rey qui era a la Font del Or, ab senyera estesa e la caualleria; e gent tota que aqui eren ab lo senyor rey, qui viu venir aquest leny ab les sues senyeres, si hach goig, no mo cal demanar. E acostas a la mar, e en
- ↑ Glosse B. & Val. Lo mes alias: larmes, que vol dir, tot perteyt darmes.
