e faeren los molta donor e de plaer: e homens e dones hi foren axi reconfortats, que aquella nuyt faeren tal lluminaria e tal festa, que en tota la host ne estegren esbalahits, e ab gran temor e gran dolor.
CAPITOL LXV.
Com lo rey Carles hach noua, quel rey Darago venia ab tot son poder a Macina; e com se reculli a Regol; e com los almugauers cremaren les galees que lo rey Carles feya fer pera passar a Romania, de que hach gran despagament lo senyor rey en Pere.
E aquella nuyt vench missatge al rey Carles, quel senyor rey Darago venia ab tot lo poder de Sicilia e ab tot son poder per mar e per terra, e que no li era luny quaranta milles. E lo rey Carles qui hach aço entes, qui era molt saui senyor de feyt darmes e de tots altres feyts, pensa que, si lo rey Darago venia, que per cert no podia venir sens sabuda de alcuns de la sua host, e axi com hauien trahit lo rey Manfre, que axi porien a ell trahir. E part aço hauia paor, que la terra de Calabria nos reuelas: e axi la nuyt pensas de recullir, e passassen a Regol. E al recullir ques faeren, en lalba vaeren aquells de Macina, que anats sen eren, e encara ni hauia molts romasos: e los almogauers donaren per ells, e tots quants en terra ne eren romasos de peu e de cauall, muriren; e puix corregueren a les tendes, e guanyaren tant, que Macina ne fo rica apres tostemps, e los almugauers non cal dir, que axi menauen los florins, com hom menaria los diners menuts. E encara daltra part anaren als darasanals a sanct Saluador, hon hauia en lestar mes de cent e cinquanta entre galees e terides quel rey Carles feya fer per lo passatge de Romania, axi com dauant vos he dit, e meteren foch a totes. E lo foch fo axi gran, que paria que tot lo mon cremas; de la qual cosa lo rey Carles hach gran dolor, que ell ho veya tot de la Gatuna hon era. Queus dire? quels missatgers anaren al rey Darago e de
