CAPITOL LIX.
Com los Sarrahins estegren quatre jorns, que nos gossaren acostar a Alcoyll, e les grans festes que van fer, quant hagren entes, quels chrestians sen eren anats.
Com los Sarrahins vaeren les veles en mar, cuydarense, que fos altre estol qui vengues en ajuda al senyor rey Darago; e stegren quatre jorns, que nos gosauen acostar a Alcoyll, que hauien paor dengan; e a la fi anarensi acostant poch a poch. E com vaeren, quels chrestians sen eren anats, faeren gran festa e gran alegre: e torna cascu en sa terra ab tants de plors e de plants dels amichs e parents que hagren perduts, que tostemps ne parlara hom en Barbaria, en tembran mes la casa Darago, que casa que de rey sia el mon. Ara llexare ells estar, e tornare al senyor rey Darago.
CAPITOL LX.
Com lo senyor rey en Pere passa en Sicilia, e hach pres port a Trapena, e les grans festes que li feren; e com lo reeberen per llur senyor el coronaren rey.
Lo senyor rey Darago hach bon temps, aytal com de boca demana, que dins pochs de dies pres terra a Trapena, ço es saber tres dies a lexida dagost del any MCCLXXXII. E axi podets saber, quant estech lo senyor rey a Alcoyll, que ell hi fo a la exida de maig, e pres terra a Trapena a tres dies de la exida dagost. Perque no creu, que rey sia el mon de chrestians qui tant hi pogues hauer estat ab lo seu poder tant solament. E com hach presa terra de Trapena, la llumenaria si feu gran per tota Sicilia, que marauella fo: e els prohomens de Trapena trameteren correus de totes parts, e aço fo una gran marauella lo goig que tuyt feren. E hauien ne be raho, que Deus los hauia trames lo sanct rey
