yo som aparellat de complir ço que vos mandets. E lo senyor rey respos al moxerif: nous duptets de res; que nos no venim per fer enug, ne pesar a vos ne a la illa: e daço estats segur. E lo moxerif lleuas e besa li lo peu, e feu li moltes gracies, e tantost trames tant de refrescament al senyor rey e a tot lestol, que seria molt fort de comptar: que tanta dabondança los trames de tots refrescaments, que a mes de VIII jorns los basta. Empero feu una gran maluestat, que aquella nuyt hach una barca armada de Sarrahins, e trames a Bugia e per tota la costera, quels feu a saber, quel senyor rey ab tot son estol era al port de Maho, e que creya que yria a Bugia, e ques guardassen. E com aço hach sabut entre los altres en Bugron, senyor de Contastina, hach lo major alegre que hanch negun hom pogues hauer: e en lloch de desastruch per lo gran plaer que hauia descobri son coratge a alguns specials amichs e parents seus que hauia en quis fiaua de todes coses. E aço feya perço, com que sendreças, que complis al senyor rey ço que li hauia promes. E un daquells a qui hach descuberta sa volentat, descobri e feu ho saber a tots aquells de la ciutat, e als cauallers sarrahins de la ciutat qui ab ell eren. Queus dire? que tots a remor feyta se lleuaren e prenguerenlo e tolgueren li la resta a ell e a XII de altres qui aço li consentien, e trameteren missatge al rey de Bugia, ques vengues emparar de la ciutat e de tota la terra; e axis feu.
Aram llexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL LI.
Com lo rey en Pere prengue terra al port Dalcoyll, e com hach entesa la mort den Bugron, de que fo molt despagat; e lo gran nombre de Moabits ques replega dementres sen fortia; e els grans feyts darmes ques van fer, ab lo bon acorriment que feu Cathalunya.
Com lo senyor rey hach refrescada la sua gent, ell parti de Maho, e com ells foren deu milles en mar, cascu obri son