mon poder anas ab ell, volgues se que anas sobre chrestians, volgues sobre Sarrahins; quen veritat yol seguiria volenters a mon cost e a ma messio. E axi llexats estar esta sospita, que no vull que nul hom de ma terra sen creixca de guayta neguna; que la casa Darago casa es de Deus ab fe e ab veritat.
Queus dire? Tot lo mon estaua ab les ales alçades daquest senyor, que faria; mas empero quisque nagues dol e paor, en Bugron nauia gran alegre. Ara llexare estar esta raho, e tornare al senyor rey Darago e al seu aspaexament.
CAPITOL XLVIII.
Com acabades les vesites lo senyor rey en Pere hach corts a Barcelona, en los quals ell ordona sa terra, e feu almirall a son fill en Iacme Pere; e a qui va donar carrech dels despaxs dels affers de Cathalunya e de les galees; e com a dia sabut tuyt foren al port Fangos.
Lo dit senyor rey no cessaua danar e despaexar e de vesitar totes les sues obres: axi que per ell se spaetxauen los feyts tant, que mes hi feyen en vuyt jorns, que no faeren en un mes, si ell non anas a vesitar. E com ell vae, que les obres eren quax acabades, en feu corts a Barcelona, e en aquelles corts ell ordona tota sa terra, e ordona tot son passatge, e feu almirall un fill que hauia natural per nom en Iacme Pere qui fo molt gracios e bo de tots feyts. E lo dit en Iacme Pere pres la verga del almirall e feu visalmirall un caualler de Cathalunya donrrat casal e de bo per nom en Cortada qui era molt bo darmes e de seny e de tots affers qui tanguessen a caualler. E com aço fo feyt, dona dia, que tot hom qui anar degues al viatge, que fos a port Fangos al primer jorn de maig aparellat e arreat de recullir. E ordona, quen Ramon Marquet e en Berenguer Mallol que espaetxassen los affers de Cathalunya, axi de les galees com de les terides, com de les naus. E puix axi mateix en cascun lloch ordona bons ho-
