CAPITOL XLVI.
Com partir lo infant en Sanxo, lo senyor rey en Pere comença regonexer les marines e fer bescuyt e tot bon aparellament, e trametre cartes als homens de sa terra qui deuien esser ab ell.
E com lo dit infant en Sanxo fo partit Darago del senyor rey, e sen fo tornat a Castella, lo dit senyor rey ana per les marines regonexent totes les obres: e pensa de ordonar, ques faes bescuyt a Çaragoça e a Tortosa e a Barcelona e a Valencia, e feu venir a Tortosa molta ciuada e forment; si que tanta ne feu venir, quen la ciutat de Tortosa no podia cabre, ans feyen baraques e cases de fusta en queu metien. E axi mateix trames ses cartes a tots aquells richs homens de sa terra que volia que anassen ab ell: e que se aparellassen de seguir lo viatge ab aytants cauallers e ab aytantes ballesters e ab aytants paons. E a cascu ell feya donar en llurs terres o lla hon volien acorriment de moneda tanta, com los feya mester. E mana, que negu no sentrametes de viandes ne de vi ne de ciuada, quell faria metre compliment per tuyt de tot quant haurien mester per tot lo viatge. E aço feya lo senyor rey, perço que no saguessen a entrametre sino dels arreus tant solament de llurs cors cascuns, e que anassen tuyt be arreats. E axis compli, que entro aquell dia james no sera feyt passatge, hon tant bell arreu de cors e de caualls e de ballesters e de paons e domens de mar hagues, com hach en aquell passatge. E axi mateix ordona, que hi hach vint milia Almugauers tots de la frontera, e be VIII milia ballesters de munt; e ordona, que anassen mil cauallers, tots de honrrat paratge ab ell, e molts ballesters de Tortosa e de Arago e de Cathalunya, e seruents de maynades. Queus dire? que tant era gran lo aparellament, que tots los reys e els senyors del mon, axi chrestians com sarrahins, qui res haguessen en les marines, se guaytauen, e hauien gran paor e gran dupta cascu de llurs terres, perço com no era hom nat ne viu el mon qui sabes ço que ell volia fer.
