que altra vegada s cultivaren les lletres gregues i les ciencies naturals en els convents dels basilis de l'Atica i de la Beocia, que sota de les cendres de l'ortodoxia amagaven el foc de l'helenisme, durant el domini dels conqueridors catalans. Així, dins l'istiu de 1339, el monjo Cosme Camelòs copiava pera l metge d'Atenes Demetri Nomachlona diferents llibres d'Oribasios i d'altres físics bisantins [1].
No n'hi ha prou, com es natural, d'aquest insignificant dato de cultura pera pendre en sentit literal els elogis que l'ilustrat geògraf i historiador mahometà Albufeda, viatger a l'Atica a mitjans del segle XIVè dirigeix a la decaiguda Atenes, designant-la amb el qualificatiu de ciutat dels savis grecs [2]. Aquesta alabança sols prova que, adhuc en mig del seu
- ↑ Neroutsos, obra citada, pag. 198. Els metges no abundaven en els Ducats, dins l'epoca catalana. Frederic III, accedint a les supliques dels tebans, que s queixaven de llur escassedat, envià a la capital de la Beocia, en 1356, a exercir la seva professió, el seu metge Joan de Montpeller, Archivio di Stato de Palerm, Protonot., vol. II, pag. 147.
- ↑ Patria dels filosops la nomenava igualment un segle més tard el turc Seadtddia a l'epoca de la conquesta de Mahomet II (Gregorovius, II, 386).
[text grec]
