Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/94

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
94
Rubió i Lluch

L'unic rastre de bisantinisme que apareix en la literatura espanyola de l'Edat Mitjana s deu al famós aragonès, i no hi ha dubte que en aquesta influencia exotica, representada per la versió de Zonaras i l'arranjament i ampliació de la Cronica de Morea, hi tingué molta part el seu sojorn a Grecia. La fama de les seves vastes compilacions historiques, que formen un cicle tant nombrós com les promogudes pel Rei Savi, on se barregen Plutarc i Zonaras, Hethoun i Marc Polo, les vulgars croniques gregues am les estorias d'aquell monarca i les croniques reials de D. Jaume i Sant Ferran, arribava fins als humanistes italians del segle XIVè, i la seva ben proveida biblioteca excitava la cobdicia de Coliuccio Salutato [1]i del rei D. Joan I d'Aragó, qui,

  1. Que l'Heredia havia reunit una hermosa biblioteca, sobre tot d'obres historiques, ens ho testifica una carta que li va escriure aquest famós humanista italià, en la qual li demana que li deixi alguns manuscrits. «Inter alia quibus delectaris, est copia cumula tioque librorum, in qua re tanto studio tantaque cura vacasti, ut iam sit omnibus persuasum frustra librum quæri quam apud te non contingent reperiri. Sed inter alios te præcipue dilexisse semper historicos » Vide proleg d'A. Morel-Fatio al Libro de los fechos et conquista del principado de la Morea, del mestre Heredia, publicat per la Société de l'Orient Latin (Genève, 1885), pag. XVIII.—Sobre aquest personatge, del qual pot-ser