senyorejar el breçol de la saviesa i s'encengués en desitjós de coneixe-la.
En intim contact amb el rei D. Joan, veredader August de la civilisació catalana, ja abans de que la corona reial cenyís son cap, estigué un famós personatge aragonès del segle XIVè, l'inteligencia del qual s'obri al gust de les lletres classiques a Avinyó, a Italia i a Rodes, i qui sab si en la mateixa Atenes, perquè mantingué relacions amistoses o hostils amb el Ducat català quan la diplomacia i el coratge dels seus cavallers hospitalaris posaren la Morea en les seves mans. Ens referim a D. Joan Fernandez de Heredia, home de caracter emprenedor i cosmopolita, apassionat per tota mena de disciplines, sobre tot de les historiques, diplomatic sagaç i competentissim, braç dret del Pontificat a Avinyó, i arbitre, durant algun temps, de la sort de la Morea franca. Sa representació literaria en la monarquia catalano-aragonesa es importantissima. Heredia ve a esser un predecessor dels grans Mecenes del Renaixement classic, un emul dels Bercheure i Colluccio Salutato, si no pels seus prepris treballs, pels que inspirà, compilà o manà traduir. Com Alfons V en la cort de Napols, se va voltar en la d'Avinyó d'homes de lletres i de llibres; i, pera que la semblança sia més gran, se n'hi va endur un obs-
