monumental exerci en l'esperit dels catalans va obrar també en la determinació que havia pres Joan I, en els primers anys del seu regnat, de visitar aquells apartats dominis, que considerava com un membre important de la seva corona [1]. Es molt probable que un esperit culte i tocat ja de l'influencia del Renaixement se sentís afalagat davant de l'idea de
- ↑ «Ni us pensets—deia als prohomens i sindics d'Atenes responent a llurs homenatges—que tant assenyalat membre com es aquest de la nostra corona metam en oblit, ans havem esperança en nostre senyor Deus que per avant lo irem personalment visitar.» (Barcelona, 26 d'Abril de 1387. Arxiu de la Corona d'Aragó, reg. 1.751, fol. 25.)
rin. Pere IV d'Aragó, accedint a la petició dels embaixadors d'Atenes d enviar una modesta guarnició de ballesters pera defensa de l'Acropolis, adverteix al seu tresorer que té per indispensable tal guarnició «com lo dit castell sia la pus richa que al mon sia, e tal que entre tots los Reys de chrestians envides lo porien fer semblant» (Lleida, 11 de Setembre de 1380. Arxiu de la Corona d'Aragó, reg. 1.268, fol. 126.—El savi Gregorovius, referint-se als comentaris que aquest elogi m suggerí en ma monografia ja citada, Los Navarros en Grecia, etc, diu: «L'escorcollador català al qual devem agrair la publicació d'aquest i d'altres documents sobre Pere IV com Duc d'Atenes, ha tret d'aquest judici del Rei, i am raó, la conseqüencia de que ls catalans d'Atenes no eren tant barbres i privats de tot sentiment de la bellesa com generalment sels suposa». Obra citada, vol. II, pag. 192.
