Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/87

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
87
Catalunya a Grecia

redactava en grec totes les seves actes oficials [1]. El mateix Laonic Chalcocondylas, l'unic escritor atenès que trobem en la literatura bisantina [2],—perquè en Miquel Acominatas no nasqué en la ciutat de Pallas,—se donà a conèixer sota l llarg i prosper govern d'aquell ilustre duc florentí, del qual parlava amb el major elogi, i el seu interès en imitar a Herodot i Tucidides mostra que s'havia tornat a encendre en les escoles gregues el foc sagrat de l'antiga saviesa. No sembla sinó que ls Acciajuoli s'havien proposat demostrar que Florença, l'Atenes de l'Edat Mitjana, era més digna que cap altra ciutatde donar dominadors a la patria dels heroes i de les muses.

No exagerem, no obstant, les conseqüencies d'aquests fets respecte de la cultura general. Francesos, catalans i italians vegeren la Grecia amb els mateixos ulls, sota l'unic prisma de la civilisació occidental. Tots la dominaren sense compendre-la i sense sentir realment l'escalfor de la seva influencia.

La llevor del Renaixement no fou sembrada pels Villehardouin, pels Muntaners, pels Sanuts, ni tant solament pels Acciajuoli,

  1. Gregorovius, obra citada, vol. II, pags. 290 i 296.
  2. Karl Krumbacher Geschichte der Byzantinichen Litterattur (1898), pag. 302.