atic, el 15 de Janer de 1387, feia ús del grec al cedir als seus parents les seves possessions d'Italia [1]. Entrant en la seva nova capital, un dels seus primers actes fou la reinstalació del metropolità ortodoxe, carrec que havia estat vacant desde ls primers dies de la conquesta franca, als començaments del XIIIè segle. L'ultim que l va regir fou el conegut escriptor grec Miquel Acominatas. Els italians s'helenisaven de tal manera que un d'ells, pertanyent a la familia dels florentins Medici, a l'establir-se a Atenes en temps dels catalans, mudava l seu cognom amb el de Iatros [2]. En Nerio va casar sa filla Bartomeua, la dóna més hermosa de la seva epoca, segons Chalcocondylas [3], amb el despota del Peloponès, Teodor Paleoleg, i s'amistançava am la filla del famós notari grec Demeiri Rendi. Antoni I Acciajuoli, el princep més afortunat del seu llinatge, va casar-se amb una tebana i després am la filla del Sebastocrator Lleó, descendent dels Melisseus. Tant helenisat estava, que adhuc
- ↑ Buchon: Nouvelles Recherches, vol. I, pag. 131, i el text grec en el vol. II, pag. 320.
- ↑ Gregorovius, obra citada, vol. II, pag. 227. Ίατρός, en grec, vol dir metge. En 1357 extenia dit Iatros, en Nauplia, un document redactat en grec a favor d'un comerciant messinès.
- ↑ Chalcocondylas, llibre IV, pags. 290 i 296.
