com procedents directes d'aquell origen. El nom de Català ha passat a esser cognom gentilici, com ho són també l de Franc i Venecià. En quant a la procedencia d'alguna que altra paraula grega que aparentment podria oferir certa semblança amb altres de catalanes, fòra molt aventurat tot lo que s volgués assegurar. Crec que les veus de derivació neo-llatina que avui se troben en el grec hi han passat per conducte del francès o de l'italià, llengües que han exercit a l'Orient una influencia duradera i dominant.
No obstant, am tot i esser la dels catalans molt menos extensa i directa que la d'aquells dos pobles, va oposar, com havem indicat, una resistencia més forta que no pas ells al predomini de la llengua i de la cultura dels vençuts. Els ducs francs d'Atenes més d'una vegada se serviren del grec vulgar. Ja sota l paternal govern dels ultims de la Roche, potser a conseqüencia de llur parentesc am la casa dels Angeli-Comneno [1], l'helenisme havia fet molt camí en l'esperit dels conqueridors. Les corts franques de Tebes i d'Atenes foren
- ↑ Isabel Angeli-Comneno s va casar amb en Guillem I de la Roche (1280-1287) i am n'Huc de Brienne (1291), pare de l'ultim duc francès d'Atenes.—Chroniques gréco-romaines inédites peu connues, per Charles Hopf (Berlin, 1873), pag. 473.
