a l'Universitat de Neopatria i als senyors d'Argos, Patras i Lepant [1].
A pesar d'aquests importants testimoniatges, que am dificultat podrien reproduir-se en l'ordre cancelleresc en quant a les llengues francesa i italiana que parlaren a l'Atica ls nobles senyors de la Roche i de Brienne i els florentins Acciajuoli, no cal pas que ningù s pensi que la llengua catalana haguès arribat a arrelar-se entre ls grecs. Aquests no han après mai l'idioma de llurs conqueridors, tant si han estat els romans de Sila i de Metellus, com els francs de Villehardouin i de la Roche, els catalans d'Alfons Frederic, els turcs de Bajacet o els venecians. Tant es així que, am tot i el llarg domini d'aquests ultims, que en alguns punts arribà fins a les darreríes del XVIIIè segle, ni a Creta, ni a Corfú, ni a Negrepont, ni a les colonies del Peloponès s'ha format un dialecte mixte greco-italià. La raça catalana no ha deixat més record en l'idioma nacional del poble sotmès que l cognom Κατιλάνος o Κατιλάνι que porten certes families, qui no per aquesta raó han de considerar-se
- ↑ Arxiu de la Corona d'Araò. Vide registre 1.281, fol. 13; reg. 1.366, fol. 60; reg. 987, fol. 177; registre 1.168, fol. 131; reg. 1.237, fol. 87; reg. 987, fol. 176; reg. 1.392, fol. 163.
