Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/78

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
78
Rubió i Lluch

1380, a Salona, dues copies de la donació que del comtal de Malta féu en 1330 el rei Frederic II de Sicilia a son fill natural i cap de la Companyia, D. Alfons Frederic; donació confirmada més tard, el i.er de Setembre del citat any 1380, a favor de son nét D. Lluís Frederic, comte de Salona, per D. Pere IV d'Aragó. La fórmula de legalisació, per lo que s refereix al notari grec, està concebuda en els següents termes: «E yo, Constantinus de Mauro Nichola, per auctoritat del senyor bari en los Ducats de Athenes e de la patria notari public», etc [1].

Ara ns toca parlar del testimoniatge més eloqüent i extens que ha arribat fins a nosaltres del predomini que obtingué en la ciutat de Pericles la llengua catalana. Seixanta o setanta anys després de la conquesta, quan la terra grega era llur patria i la llengua grega l'unica que gaire bé sonava continuament en llurs orelles; quan s'anexaren els catalans a la sacrosanta corona d'Aragó, com ells ne deien, redactaren uns capitols que van elevar al rei Pere IV pera llur confirmació, que, més que com interessades i mesquines demandes de gracies i privilegis, han dé considerar-se i

  1. Arxiu de la Corona d'Aragó, registre 1.366, fol. 68 v.