Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/77

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
77
Catalunya a Grecia

talans, sinó encara ls mateixos indigenes, se servien d'aquell idioma pera legalisar escriptures, am la particularitat de que alguna vegada s donava l cas d'esser redactades aquestes en llatí mentre que la legalisació s feia en la llengua vulgar dels conqueridors. Aquesta observació té molta més importancia si s té en compte que l carrec de notari molt poques vegades l'exerciren els catalans,—pot-ser per llur major rudesa o per tenir a llur disposició maneres de viure més comodes i més remunerades, o per no conèixer tant bé la llengua i les costums del país,—i quasi bé sempre l'inteligent raça grega o els extrangers establerts en els Ducats. Més encara: el carrec de notari fou, segons sembla, durant la dominació franca, l'unic public al qual pogueren aspirar els grecs [1]. Diferents foren els qui s'hi distingiren durant el govern dels catalans: Nicolau i Constantí Maure Nichola, Bari, Cosme de Durazzo, Demetri Rendi i Nicolau Macri. Al segon li tocà legalisar, en companyia del català Periulli de Ripoll, en 22 d'Abril de

  1. Així ho indica una disposició de Venecia de 19 d'Agost de 1430, referent a l'illa de Negrepont: «Non permittente aliquem græcum accedere... neque in officiis vel regiminibus... exceptis scribaniis», etc. Vide Sathas: Documents inèdits relatifs à l'histoire de la Grèce du moyen-âge (París, 1882), vol. III, pag. 215.