Desde Roger de Lluria a D. Joan d'Austria, desde ls projectes de creuada de Jaume I fins als esforços d'Alfons V pera salrar l'imperi bisantí, la participació de les nacions de raça espanyola en els destins de l'Orient es quasi continua, ancque deslligada i sense un plan politic o mercantil determinat, com ne tingueren els francs i ets venecians.
Però cap de les empreses heroiques realisades pels pobles espanyols en aquelles llunyanes regions tingué l'esplendor ni alcançà les conseqüències de l'odissea militar que emprengué desde ls Dardanels fins el Mont Taur, i desde les vores del Meandre fins a les del Cefis, la nomenada companyia catalana. Aquell estol d'heroes i de dimonis, com menat pel geni de la destrucció i de la venjança, estigué a punt d'ofegar en son brequi el naixent imperi otomà, va fer a bocins la ja destroçada porpra dels Cèsars de Bisanci, i destruí la cavalleria franca prop dels histories camps d'Orchomenos i Cheronea, acabant per fundar en l'Atica i en la Beocia, desde l'istme de Corent fins als confins de la Tessalia, i desde l'Eubea fins més enllà de les montanyes de la Focida, un Estat militar amb un marcat verniç feudal i municipal, que reflectí en son esperit i en sa constitució social el segell i caracter de la nacionalitat catalana d'on pro-
