Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/63

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
63
Catalunya a Grecia

tosa anarquia regnà en aquelles terres, i de fou tasca facil la de desarrelar d'elles als catalans. En 1390 encara procurava D. Joan I posar un puntal en els seus dominis nominals de Salona amb el casament de Maria Frederic d'Aragó amb el noble Matheu de Moncada [1], i en 1391 el veiem consultar al Vescomte de Rocaberti la seva informació sobre algunes provisions demanades tocants als fets del ducat d'Atenes [2]. Am les gestes del capità Bertranet perdem en 1393 les darreres petjades dels catalans en aquells llunyadans dominis. Per aquesta epoca Bajacet enviava Evrenos Beg, amb un exercit, desde la Tessalia al sud de la Grecia continental. Les seves bandes invadiren i saquejaren l'Atica i la Beocia, i Nerio degué pagar tribut al soldà [3].

Perdudes aquelles encontrades i la part que conservaren a Neopatria, sols els quedà als catalans el comtat de Salona, situat en la montanyosa Focida, qual capital, que ells anomenaven la Sola, ocupava l lloc de l'antiga Amfisa. Avui ha reprès aquesta ciutat el seu historic nom. Junt am Salona figuraven,

  1. Arx. Cor. Arag., reg. 1.874, fol. 93.—Barcelona, 7 de Janer de 1390.
  2. Arx. Cor. Arag., reg. 1.871, fol. 31.—Saragoça, 12 d'Abril de 1391.
  3. Gregorovius, obra citada, II, pag. 269.