mateix demostra l del nomenament del nou vicari Pere de Fenollet, on se fa una referencia clara als pobladors catalans dels ducats: «quod non solum nostri fideles in supradictis ducatibus residentes, immo etiam nonnulii declinantes in eis, in personis injurias et in rebus dampna non modica novimus fuisse perpessos, propter occupationes non paucas tyranice factas per aliquos de aliquibus civitatibus villis et castris... etc.» [1].
La mateixa impressió d'obstinada resistencia s treu del document per virtut del qual el rei Ladislau de Napols, en la seva qualitat de princep sobirà de l'Acaya, concedí, el dia 11 de Janer de 1394, a Nerio I Acciajuoli l titol de Duc d'Atenes, que havien portat abans els reis de Sicilia i d'Aragó [2].
Durant alguns anys, doncs, la més espan-
- ↑ Palerm, Regia Cancelleria, vol. XXI, fol. 178 v. Catania, i.r de Setembre de 1392. Fixi-s el lector en que l document parla de l'ocupació d algunes ciutats, viles i castells, no de tots.
- ↑ Se diu en aquest diploma, entre altres coses, lo següent: «Prefatus Neriua... cum variis laboribus et expensarum profluviis ducatam Athenarum, partem principatus nostri Achaye, qui ocupatus contra nos per nonnullos nostros emules tenebatur, acquisivit et cepit, ac de manibus nonuullorum emulorum nostrorum viribus suis eripuit...»—Francesco Cerone, obra citada, pags. 174 i 175.
