governat per una dinastia nacional, el qual acabà per guanyar a la causa de l'helenisme quasi tota la Morea. Nerio va casar, en 1388, la seva filla Bartomeua am Teodor I Cantacuzeno, dèspota o senyor d'aquell principat moreota (1383-1407). Cabalment era aquest molt contrari als catalans i als navarresos, que desde 1385 sens mostren estretament aliats. En cambi l seu antecessor, Mateu Cantacuzeno, se mostrà sempre molt adicte als interessos de Pere IV en Grecia.
Abans d'aquesta aliança n'havia contret Nerio una altra d'llicita am Maria Rendi, filla del notari atenès Demetri Rendi. Aquest llaç atragué dins d'Atenes, a la seva causa, aquest intrigant i famós personatge grec, que jugà un paper tant important durant la dominació catalana i que fou un dels més ferms puntals de la sobirania de Pere IV a l'Atica. Indubtablement les dugués aliances gregues degueren facilitar la seva entrada en dita encontrada. La reinstalació immediata de la gerarquia eclesiastica cismatica (prohibida en absolut per francs i catalans) apenes establert el senyor florentí, prova també pactes i promeses envers els habitants de l'Atica. Ademés d'aquests factors, es de creure que ls turcs ajudarien també a l'expulsió dels catalans, suposat que en 1387 i 1388 els trobem en relacions
