L'antiga constitució municipal de la Companyia, segona evolucfó d'aquella primera republica militar que s'establí en la Grecia continental, s'havia convertit en una oligarquia feudal. L'unic poder solidament organisat en l'epoca de l'anexió dels ducats grecs a Pere IV era l del Comte de Salona. Mercès a l'anarquia regnant, la ciutat de Tebes s'havia perdut per la Corona aragonesa, quasi al bell punt en que aquesta prenia possessió de ses noves terres. Per això la capitalitat del Ducat en temps de Pere IV fou Atenes. Abans ho era Tebes, residencia del mariscal català, carrec que requeia en la familia dels Lauries, la qual acabà per ensenyorir-se també de la vila. La rebelió que esclatà contra l rei d'Aragó fou l'unica causa, repetim, de que Tebes se perdés pera ls catalans i s'entregués als grecs. Així ho donen a entendre ls documents de l'epoca que he donat a conèixer en una obra anterior [1]. En 1381 caigué en poder dels navarresos, i tampoc pogué ser després recuperada. En 1383 consta que la vila i la seva vegueria no havien retornat al poder reial [2], i després ja no trobem mai més el seu nom en els nostres registres.
Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/55
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
55
Catalunya a Grecia
