nent del rei en els castells dels ducats grecs, no a presentar, com en 1380, nous capitols al nou rei, qual exaltació no s'havia verificat encara al rebre ls seus poders a Atenes, sinó a posar-se als seus manaments en nom del dit lloctinent, pera lo que sobre aquells ducats cregués oportú ordenar [1]. El rei Joan I, atès que de poc havia creat vicari seu en les dites partides al noble Felip Dalmau, vescomte de Rocaberti, conceller i camarlenc seu, se limità a manar al procurador que, en representació de Mossèn Pere de Pau, i com per ell enviat, li prestés jurament i homenatge com a vicari i lloctinent seu en les seves possessions gregues, obligant-se a complir tot lo que li havia sigut manat i confiat pel seu serenissim pare D. Pere. rei d'Aragó, de bona memoria, segons se contenia en el mentat instrument de poders. El procurador Rodonelles prestà, en efecte, el citat jurament i reconegué al rei d'Aragó com a duc i senyor natural dels mentats ducats.
La primavera d'aquest any 1387, en que Pere IV havia dit que enviaria a Grecia l vicari Cornellà, i en que Joan I prometia solemnialment als sindics i prohoms d'Atenes que més endavant visitaria personalment aquells
- ↑ Arx. Cor. Arag., reg. 1.923, fol. 79 v.º
