Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/46

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
46
Rubió i Lluch

capità, castellà, prohomens, síndics i consell francs i grecs de Neopatria o de la Patria, com l'anomenaven els catalans, excusant-se de que per alguns ardus fets, i sobre tot per les Corts generals recentment celebrades, no hagués pogut trametre vicari am gent d'armes pera regir i defendre les seves possessions de Grecia i recobrar les perdudes. Els anunciava, ademés, que per de prompte donessin plenera fe i creença a tot això que ls digués el seu enviat Guillem de Cornellà, germà, séns dubte, del vicari Bernat, que de present els trametia [1]. Cal notar en aquest ofici reial que per primera vegada s faci menció dels súbdits grecs de Neopatria, com formant part del Concell o Universitat de dita ciutat, lo qual prova que la població grega, en aquests darrers dies de la dominació catalana, prevalent-se de la seva decadencia i del desordre general del país, anava recobrant paulatinament els seus drets i preparant la preponderancia de l'element indigena durant el govern dels futurs ducs florentins.

Igual notificació del nomenament den Cornellà feia l rei d'Aragó, el citat dia 17 d'Agost, als governants dels estats o forces veíns amb els quals vivia en pau i harmonia,

  1. Arx. Cor. Arag., reg. 1.372, fol, 163.