Avui, mercès als curiosos descobriments que en dit Arxiu vaig fer anys enrera, podem demostrar palesament que Atenes era encara catalana no sols en 1385, sinó en els dos anys següents, i que la caiguda de la ciutat i de l'Acropolis se realisaria probablement els darrers mesos de l'any 1387, o tal vegada en 1388, en ple regnat de Joan I, el qual arribà a rebre l'efectiu homenatge de nostres llunyanes possessions gregues. El fet que destrueix de cop les falses conjectures den Hopf i Gregorovius es la presentació—el 18 de Març de 1387, en el Palau menor de Barcelona, davant del citat D. Joan I—den Guerau de Rodonelles, que ja havia complert altres vegades aquesta comissió, com procurador i enviat per Mossèn Pere de Pau, governador d'Atenes, prop del rei d'Aragó, pera complir quidquid excellencia Regiad uccretur ordinandum [1]. Aquest instrument de poders fou extès a Atenes el 4 Novembre de 1386 en llati, no en català, com altres vegades, pel grec Nicolau Macri, notari public en els ducats d'Atenes i de Neopatria, el mateix que, amb el famós Demetri Rendi, havia de figurar més tard, si bé no tant com ell, sots el govern de l'usurpador florentí Nerio Acciajuoli [2].
Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/42
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
42
Rubió i Lluch
