abatiment, conservava l'alma mater de la Grecia l prestigi de la seva gloriosa cultura antiga, prestigi que no perdé mai la senyora de l'Atica, coronada en sa opressió am la reial diadema de la seva Acropolis, i que am raó evocava l gran papa Ignocenci III quan establí la jerarquia eclesiastica romana dins el seu monumental recinte [1]. No solament en la literatura mig-eval bisantina i oriental ocupava Atenes un lloc tant important, sinó que adhuc pera la literarura cavalleresca de l'Occident continuava essent l'antic breçol i trono de tota saviesa. Així, dins el cicle epic de l'Amadis se conta que Agelisaos de Colchos hi va fer els seus estudis, i que ensenyava les arts cavalleresques a un espanyol. Així també en la curiosa novela catalana del XVè segle, titulada Curial, l'heroe, després d'haver sortit vencedor en molts combats i passat per innombrables peripecies, s'encén en desitjós de visitar Atenes, «aquella ciutat antiga, noble e molt famosa, qui donà leys a Roma, e aquell studi famós en lo qual la sciencia de conexer deu se aprenia» [2]. Ja havem vist, finalment, que l
Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/100
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
100
Rubió i Lluch
