Aquesta pàgina ha estat revisada.
en son espill la presenta,
banyada d'inspiració,
y no naix fins aquell dia
l'hermosura qu'existía
del temps de la creació.
¡Oh campinyes odorants,
oh trets de la pagesia,
que cobráreu en els cants
de la musa, vida nova;
montanyes y conradissos,
clars de lluna, degotissos
de la cova;
colrades espigoleres
qu'un jorn la véreu passar,
al ballar
entre'l polsim de les eres;
camins, ombres y dresseres
que coneixeu sa petjada!...
l'heu perduda
aquella amorosa fada,
que deixant la llengua apresa
per amor de la viscuda,
glosá la vida pagesa,
quant eixa parla, beguda
en la llet de l'infantesa,
com un crit
