Aquesta pàgina ha estat revisada.
mes les ánimes s'uniren
quan la volada prengueren.
Plorá l'host tota la nit;
com un nin, lo Rey ardit,
lo lleó de les batalles,
remullá de plors les malles
que guarnien el seu pit.
Va plorar la gent d'enfora;
y apar que'l plant d'aquella hora
de setgle en setgle retrunya;
va plorar y encara plora
l'amorosa Catalunya.
Ella us signa com exemple
de la fe que li servau,
y ab agraiment contempla
que la llantia d'or del temple
de la patria alimentau.
Ella us digué:—«Feis la via
al regne d'or, ahon nia
ma sanch, y mon verb llampega;
es l'ánima que hi batega
esqueix de l'ánima mia.
