Aquesta pàgina ha estat revisada.
munti l'oreig que du l'escuma
de les rompents de l'infinit!
Ombra divina, protectora
de l'aliansa dels dos mons,
jo torn a tu; mon cor anyora
les oblidades oracions.
Aquí tot parla de l'imperi
ahón sejornen els difunts;
aquí batega el gran misteri
qu'a vius y morts escalfa junts.
Sols la fredor d'aquestes lloses
calma la febre de mon front,
devant les úlceres descloses
de l'enclavat en creu d'afront.
Els qui duym l'ànima ferida,
com els captaires afollats,
entre'l tumulte de la vida
ens hi trobem desamparats.
