Aquesta pàgina ha estat revisada.
que d'un etcís crudel tota s'amara
pera parlarme dels que ja no hi són.
Plorar... També plorava
Jesus devant la tomba de l'amich.
Ran de la fossa com un arbre estich,
que hi beu tota la sava.
Mes l'arbre ha de fruitar.
Jo vull que l'oli
del fruit araarg, com espremuda oliva,
cremi tot en la llantia qu'aurioli
dels dos adolescents l'imatge viva.
Si la forsa del geni m'es estranya,
tan gran com ell s'aixeca mon dolor,
y jo puch llavorar l'alta montanya
per esculpir-hi un monument d'amor.
