Aquesta pàgina ha estat validada.
_(page_49_crop).jpg)
Pe'l bes ardent del sol afalagada,
una fontana trémola somriu;
passa un núbol, y l'ombra interposada
cobreix el sol d'estiu.
La fontana se plany y barboteja:
—¿Per que'm prives, crudel, de mon tresor?
¿Per que'm tapes el sol qu'en mi rabeja
sa cabellera d'or?
La boira li respon:—Si, gota a gota,
raja de l'eura del penyal vehí
l'aigua qui te nodreix, ¿no sabs que tota
devalla de mon sí?
