Aquesta pàgina ha estat validada.
y del sol y la serena
sota pali va guardat.
«Totes d'or son ses vaixelles,
son de ploma sos coixins,
y están plens de fontanelles
d'aigua d'olor sos jardins.
«El foch de la carbonissa
may s'apaga en els fogons,
ni acaba la plomadissa
de perdius y de capons.
«Al malanat que gemega
gira'l pas de son cavall,
y departeix al qui pega
del pobret que té devall.
«Du armini damunt l'espal·la,
es de porpra son mantell,
y si'l segon es el bal⋅le,
el primer de tots es ell.»
Així diu; y sa paraula
escolta calladament,
com figura de retaule,
boca uberta, l'innocent.
