Tribus espargides que's veuen d'enfora,
alenam empeses per un ritme sol;
si un pi destralejen, la pineda plora;
si la pineda cau, l'illa se'n dol.
Aquí la llegenda hi té son hostatge;
palau de columnes que s'alsen a mils,
van, al clar de lluna, per sote'l ramatge,
blanques visions de túniques sutils.
Coronam la serra de segles enrera,
y sobre'ls abismes del mar avansant,
som de la nostra illa la visió primera
qu'encoratja de lluny al navegant.
Aquí la sofrensa hi troba col·liris,
l'insecte s'hi penja de l'or qu'ha teixit;
y'l pastor, a l'hora que's baden els lliris,
hi consulta l'horari de la nit.
Atreim a la terra la boira qui passa;
som l'aura divina de la llibertat;
si la destral sona, com una menassa,
retruny al cor d'un món esparverat.
