Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat validada.





Cansó dels pins



 De la costa brava som la cabellera,
y sobre'ls abismes del mar avansant,
som de la Roqueta la visió primera
 que saluda de lluny al navegant.

 Quan l'illa va néixer, la mà creadora
en la terra verge llensá la llevor
de la rassa nostra qui, dominadora,
 per tot arreu la clapa de verdor.

 Som una harmonía de l'illa qui canta;
de la nostra escorsa degota salut,
y sote l'espessa verdor onejanta,
 brunzeix un món d'eterna joventut.