pe'ls amples horizonts de la montanya
l'esguart contemplatiu, ans de pujarhi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominarás; atura't
al comallar, al bosch; guaita la mina,
saluda els nius humans; vulles conèixer
la clapa de verdor si es blat o es ordi,
y aixís, escorcollant cosa per cosa,
a la contemplació ton ull prepara.
No per això s'esvahirá'l misteri,
del fons de tota cosa inseparable;
si avansa la claror, l'ombra recula,
com més va reculant més imponenta.
La nit plena d'estels, per l'home savi
que'ls coneix d'un en un, ¿es menys divina
que pe'l qui veu no més en l'estelada
una munió de signes incompresos?
Un temps, per la nocturna escampadissa
de llumets casolans que'l puig revolten,
com un cel ajegut sobre la terra,
l'esguart lliscava indiferent; mes ara
cada llum es un nom, una vivenda
ont he segut a dessuar a l'ombra
o he escalfat una estona les mans balbes
en la fumosa cuina; ont he rebudes
Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat validada.