Aquesta pàgina ha estat revisada.
roseta encarnada,
si t'he agraviada,
jo't deman perdó…
¿Com segueix aquesta cansó? Jo no hu sé. Fa molts d'anys la sentia cantar, ab la tonada del copeo, ball popular mallorquí, a una vella minyona de casa, fent saltar sobre els genolls una germana meua, entre esclats de tendresa efusiva y joganera. No'n tench altra noticia. Calia una glosa pagesa qualsevol, com a nota inicial de La Serra, y vaig escullir aquesta, ungida amb el recort de
ma germana, que morí molt nina, y d'aquella teta de pell bruna y aspecte selvàtich, entranyablement amorosida per l'infantó qu'agombolava.
